Resum de la màster class de Dani Trujillo a Eumes
El passat 20 de febrer, Dani Trujillo va venir de visita a Eumes per fer-nos una impressionant màster class sobre el disseny sonor, la producció musical i la mescla per audiovisuals. Durant pràcticament dues hores i mitja, ens va tenir a tots pendents de la introducció en aquest mercat.
En Dani ens va guiar a través de la música per diferents produccions audiovisuals. Ens va ensenyar com els elements sonors donen pistes a l’espectador i el situa respecte la imatge. Cal que la música s’adapti a la imatge en tot moment, és un element de comunicació molt influent a l’hora de que l’espectador entengui què estar passant, tan si es tracta de música diegètica (la que prové d’algun element present a la imatge) com de música no diegètica (la que és externa a la imatge).
Uns quants exemples audiovisuals ens van il·lustrar el que ens volia explicar:
El de una escena de “Atonement”, per exemple, on un so pertorbador que prové del brogit d’una abella, que inicialment no està a la imatge comença a sonar sotilment fins que es converteix en el protagonista de la escena i aconsegueix conduir-nos la mirada fins on li interessa: apareix una imatge, també pertorbadora, que la protagonista no està contenta de veure. De la mateixa pel·lícula ens va ensenyar com un so diegètic es pot convertir en un element més de la música no diegètica que entra poc a poc.
O l’exemple de “Jaws”, on la melodia que sona cada vegada que apareix el tauró en escena, actua de “leitmotiv” i avisa a l’espectador que s’acosta un atac. Aquest tipus d’element musical recurrent, ajuda a situar l’espectador: clarifica personatges i fins i tot aconsegueix situar-los a la pantalla encara que no hi siguin. De totes maneres, si s’utilitza aquest tipus de recurs cal no abusar-ne, han de ser pocs i clars per no confondre a l’espectador.
De la mateixa manera que el compositor ha de saber on i com s’ha de posar música, cal que sàpiga on no n’ha de posar. El silenci també és un element de disseny sonor, molt important dins de la música i que ajuda a donar espai i a aconseguir més impacte. Tenir el control del silenci és una de les parts més difícils, la opció fàcil és posar sempre música que acompanyi la imatge.
Cal ser conscients de que a vegades també tocarà al productor realitzar una música “senzilla”, si les imatges ho exigeixen. És el cas de la pel·lícula “Rocky”, on es va composar una música que va rebre crítiques molt dures però el personatge, que era més aviat desastrós, requeria una música d’aquelles característiques.
Després de mostrar-nos tots aquests exemples, Dani Trujillo també ens va explicar com la música també es pot associar a l’estat emocional de les persones: per exemple, una música ràpida, amb sons expansius i una base rítmica constant amb ritmes breus i repetits la podem associar a eufòria. Per contra, una música amb un temps lent, dinàmiques suaus i ritmes melòdics llargs i lents la podem associar a tranquil·litat.
És per a tots aquests motius i per la capacitat comunicadora de la que es dota la música dins d’una producció audiovisual, és ideal que el productor sigui partícip en tot el procés de realització d’una peça. Director i productor haurien d’anar agafats de la mà per tal de transmetre el missatge a l’espectador de forma coherent.
Després d’aquesta sessió ens va quedar clar que:
- Omplir de música inecessària distreu l’atenció de l’espectador.
- El silenci és un element de disseny sonor.
- El so té una trama, una estètica, i un guió.
