La música mainstream es una mierda

La música Mainstream és una merda i la indústria musical a Espanya també

Així comencen les reflexions de molts artistes, autors i diferents agents de la indústria musical a Espanya. Sincerament… n’estic farta. Estic farta del cainisme del nostre país, basat en la diferència estilística.

I és que no vivim en un món global?

També tendim a dir que la indústria musical del nostre país és una merda i, penso jo: no som nosaltres la indústria música? A qui li donem la culpa? Crec que és responsabilitat de tots queixar-nos menys i millorar-la.

El concepte Underground 

Hi ha una part del sector que defensa, a capa i espasa, que la música Underground és la que està bé i que la Mainstream és una merda, pel simple fet de que la comercial té més exposició, és una moda, és de masses.

Si ens centrem en la definició del concepte, el terme Underground fa referència a aquells moviments, manifestacions culturals o expressions artístiques que estan fora de les tendències de moda. I, des del meu punt de vista, percebo que la utilització d’aquest concepte, s’ha convertit en una moda en si, així que perd tot el seu significat. De totes maneres, es pot dir que un determinat estil musical és millor o pitjor segons si és Underground o Mainstream? No li trobo el sentit (segur que trobem exemples en els que es compleix, però moltes vegades la crítica s’ha convertit en un vici sense argument). Potser si parléssim en termes més objectius a l’hora de decidir que un estil és millor que l’altre ho podria arribar a justificar, però no considero que podem dir que un és millor que l’altre pel simple fet que estigui més o menys dins de les tendències actuals del mercat.

Potser és un tema d’enveja? No ho sé.

La música mainstream es una mierda

Em dedico al marketing musical i he treballat en agències de booking i management, en festivals, clubs i amb artistes, sempre dins de la música electrònica, però de diferents estils musicals: Bass, Techno, Comercial… Estic orgullosa de tots els projectes en els que he treballat i no considero que uns siguin millor o pitjors, per l’estil de música en el que es centraven.

Simplement són productes dirigits a diferents segments del mercat, a un públic objectiu diferent. I aquí arriba la meva pregunta: qui és un artista o productor musical d’un determinat estil per criticar-ne un altre? El públic mana i si al públic li agrada, anirem nosaltres i els hi direm que allò és una merda? Els hi direm que els hi agrada la merda? Una mica de respecte, si us plau.

A EUMES, sóc tutora dels projectes finals del Diploma. Tinc alumnes amb projectes artístics d’estils molt diferents. Els haig de valorar millor o pitjor segons si són Mainstream o Underground? Jo crec que no.

Diferents nínxols de mercat

Podríem segmentar el mercat de la música en diferents estils musicals. En termes generals, en un segment operen uns determinats agents, amb uns determinats productes que es dirigeixen a un determinat públic objectiu. La meva pregunta és: per què dediquem esforços en desprestigiar un segment de mercat que no és el nostre? Per què no ens dediquem a ser millors i més competitius en el nostre segment?

Ens agradi o no, tots aquests nínxols es troben en el mateix mercat i, des del meu punt de vista, es podrien crear sinèrgies molt positives emtre ells enfocades a millorar el sector, en comptes de destruir-ho.

Un tema cultural?  

Definitivament, crec que el caràcter espanyol té molt a veure en tot això. Ho portem a l’interior i no ho podem evitar. Per norma general: el de fora sempre mola més que el nostre (i no dic que no sigui veritat en algunes ocasions, però també crec que hauríem de ser els primers en valorar el producte nacional).

El punt d’unió

El que més em sorprèn és que sí que hi ha un punt d’acord entre tots els artistes i productors d’aquest país: la indústria musical està feta una merda. La majoria tracem plans d’internacionalització per entrar al mercat asiàtic, d’Amèrica del Nord o del Sud.

I jo em pregunto: per què no invertim el nostre temps en crear una indústria musical més sòlida a Espanya, en comptes de criticar-nos i destruir-nos entre nosaltres? No ens agradaria a tots poder viure dignament del que ens apassiona? (ja sé que alguns ja ho fan).

Espero crítiques, comentaris i el que sorgeixi per veure si algú troba el sentit a aquesta tendència que hi ha en el nostre país. Així que, fins que algú no em pugui dir quina és la part bona de tot això, em declaro HATER dels HATERS.

Escrit per: Aina Comas

Hola, em dic el meu mail és
i voldria afegir aquest comentari:

l'email es privat i no es mostrarà públicament.